Aquestes dues persones m'anunciaren que per dissabte dia 18 hi hauria una exposició al seu local, c/trafalgar nº7, Portocolom; on s'hi podran tornar a veure exposades totes les fotografies del "mut masseta" de l'arxiu d'un servidor, el qual està a l'abast de tothom al programa d'intercanvi d'arxius "e-mule", gràcies a algú anònim.
Me va alegrar sentir de boca d'ells que no en treurien cap benefici econòmic d'aquestes fotografies, tot seguint la filosofía que va acompanyar el c.d. original en el seu moment i respectant d'aquesta manera que aquestes fotografies siguin patrimoni de tots i que a cap felanitxer ens hagi de costar cap euro ni un, com la intenció altruïsta, que tenen de fer-ne un llibre amb les fotografies del Port.
Enhorabona als que han tengut la iniciativa i gràcies per respectar l'esmentada filosofia.
Aclariment: Voldria deixar clar que no tenc res a veure amb l'expositor de la fira, ni amb l'exposició que s'inaugura dissabte, ja que hi ha hagut persones que m'han relacionat amb aquest expositor.
Us recordam el document que acompanya el c.d. original:
Una vegada difunta la dona de Francesc Bonnín el "Mut Masseta", les monges de la Providencia compraren la casa del carrer dels Proïssos. Cridaren a l’empresa de la meva familia per buidar la casa i fer-hi una cotxeria i aixi tenir acces al convent del carrer del Juavert des del carrer dels Prohisos.Ens digueren que la familia del fotógraf ja havia passat a recollir les pertinences i que podiem tirar tot el que quedava a les escombreries.De prompte vaig començar a sentir renous de cristalls rompen-se al caramull d’escombres i record que quan vaig anar a avisar que no tirassin vidres a les escombreries perque ens podriem fer talls, vaig veure com allò no eren vidres qualsevol.Vaig agafar-ne un troç i el vaig mirar a contra llum, en aquells moments el món em va caure damunt, aquella gent estava tirant un tressor entre trossos de marès, blocs, fustes, etc. Eren els negatius de tota una història del nostre terme de Felanitx. Vaig avisar que no se’n tires ni un més a les escombreries i vaig recuperar tot el que vaig poder.Han passat 11 anys d’aquest fet, i no he sabut mai que fer amb els negatius de cristall. Si ho duia a un fotógraf, era la pitjor manera que la gent hi tengues accès gratuït. Aixi, vaig deixar passar el temps fins que la tecnología d’un ordenador i escàner, m’ha donat l’oportunitat de fer la feina a casa meva durant dos mesos, i aquest ha estat el resultat.He de dir també que la familia ha estat avisada d’aquest fet, te copia del C.D. i verbalment m’ha fet hereu d’aquests negatius i passen a ser de la meva propietat.Està clar que cadasqú farà el que voldrà amb aquest C.D., però m’agradaria que aixi com jo NO HE INTENTAT LUCRAR-ME, NI PUBLICAR-HO COM A TAL a fi de que tothom ho pogues aconseguir d’una manera gratuïta, es seguis la mateixa filosofía d’aquest projeccte fent les copies necessaries a persones amb bones intencions i passant-ho d’un a l’altre fins que hagi arribat a tothom.Demanaria també que aquest document de texte vagi sempre acompanyat de les copies que es realitzin.Gràcies.
Felanitx, 24 de juliol de 2005