Puig de Sant Nicolau i carrer Castellet

Puig de Sant Nicolau

Carrer Castellet

Per primera vegada faig ús de l'arxiu de fotografia de la Fundació Cosme Bauçà, Fundació la qual va aportar imatges antigues al programa de televisió "Memòria i oblit" de T.V. Mallorca, des d'aquí l'enhorabona al programa. A algú li va fallar la memòria i va caure en l'oblit de recordar que la majoría de les imatges antigues, no totes, les que es varen publicar en el programa, tenen una procedència diferent a l'arxiu publicat. S'ha de tenir un poc més de cura amb els detalls...
Per acomiadar l'any el Mut Masseta i jo hem triat dues fotografies impactants de Felanitx i que ens agradaria que la gent recordàs abans de fer més desastres. A la fotografia antiga del Puig de Sant Nicolau datada a l'any 1965, podem veure com el puig ja no era totalment complet, a l'actual veim com ja ha desaparegut per obra de l'home. No és exactament el que l'hi ha passat al puig de Sant Salvador, que en la imatge antiga es veu i en l'actual no. No ha estat la gravera, només un defecte òptic de perspectiva, però també podria arribar a ser real, o una premonició...?
La fotografia del carrer de Castellet n'és un exemple del mal gust arquitectònic dels aborígens d'aquesta vila, que des dels anys 60 fins als nostres dies segueix essent la tònica habitual, poques excepcions es salven.
Tot i així, Bon Nadal a tots!

Sortida Felanitx - Portocolom i Manacor

Ens trobam en el carrer Mateu Obrador, just a la sortida antiga cap a Manacor i la encara actual a Portocolom. Sabem que es una de les entrades o sortides del poble, primer pel cartell indicatiu de la imatge antiga, i despres per la creu que es contempla i encara es conserva a moltes de les entrades dels pobles menys a Portocolom. Darrere la creu es pot contemplar el que abans era una teulera, avui en dia, un altre de tants monuments de la vila a contemplar...

Personatge desconegut, al·lota

Plaça de s'Arraval, Felanitx

Ja tornam a la normalitat després de les vacances. El "Mut Masseta" m'explica que s'ha passat unes vacances a la "Glòria"..., jo li he contestat que no les he passades tant amunt.
Aquestes festes d'una de les coses que m'he adonat ha estat, que el dia de Sant Agustí era el dia ideal per oblidar-me de fer aquesta secció, i entre d'altres també trobava que era el dia ideal per treure fotografies del centre del poble sense les molesties que m'ocasionen freqüentment els vehicles. Malgrat tot i la cervesa també, sense cap referencia de la fotografia antiga pareix que vaig endivinar la perspectiva.
Ens trobam a la plaça de s'Arraval, dins el casc antic de la vila. A simple vista pareix que hem cobrat coneixement i de cada vegada els cotxes han anat a menys, pero no, passau-hi un dia feiner...
La Mutua Felanigense a passat a ser la Mutua Balear. A la plaça s'ha passat d'haver-hi una parada de bus a no poder passar ni un camió.
Com a curiositat, si vos fixau molt be a dalt de tot del pirulí a una de les cares hi trobareu una inscripció que diu: "1975 M MENDEZ EL MEJOR", ... jur que jo no he estat.

Personatge desconegut, de noces

Es en Pep des Moli de Foc (no estig mol segur si es Pep), deu tenir uns 67 o 68 anyiis an aquest moment, feia feine a s´ajuntement, crec que es llicenciat en Dret.
Agraïm a Tofol Valladolid la seva col·laboració.

Es Sindicat, Felanitx

Seguint navegant per internet vaig trobar aquesta altre instantánea sense autor, la qual avui reproduím. Aquesta imatge es una metáfora del que li esta passant a la “Ciutat de Felanitx”, el que ha estat i lo que ens ha tornat, des del meu punt de vista i sense el recolzament del “Mut Masseta” (que sense coneixer-lo m’imagin el que pensaría si ho fos viu).
Aquesta imatge dona peu a moltes critiques cap els governants de la “Ciutat” d’ença que l’edifici deixà d’esser cooperativa. Pero, tot cau pel seu propi pes, (i el Sindicat també…) fins ara l’edifici del Sindicat a pogut estar una mica arrecerat de critiques externes. Una vegada estigui acabada la via de cintura, (tampoc no se tracta de fer fues per acabar-la, tant sols es tracta d’un capricci de la població, no fos cosa…) tot “quisqui” passarà per davant la gran runa monumental de la “Ciutat de Felanitx”, será la vergonya dels felanitxers?, el gran mal de cap dels governants?, tornaran a pujar l’IBI per poder comprar El Sindicat i arreglar-ho?, i el Casell de Santueri…?
Per acabar ens podem fixar amb el detall dels laterals del Sindicat que en la imatge antiga encara no existien així com alguna reforma més en la torreta central.

Personatge desconegut, parella a la fresca.

Es tracta de’n Joan Fiol i de na Maria “Alosa” un matrimoni pagès segons ens indica Biel Mora al qual li agraim la col·laboració.

Cafè Ca'n Moix, Felanitx

Navegant a la deriva per internet vaig trobar aquesta imatge antiga de baixa qualitat del Cafè Ca'n Moix sense saber-ne l'autor. M'imagin que l'autor seria el mateix Francisco Bonnín que ja coneixem. He de dir que es una de les imatges que des de que faig aquesta secció m'ha fet més il·lusio reproduir.
El Cafè Ca'n Moix es un dels pocs bars a Felanitx que s'ha ha sabut conservar l'estil de casino malgrat el pas del temps, nomes cal comparar les imatges. M'atraviria a dir que el perfil del client habitual d'aquest Cafè es el que quan entra amb roba de treballar, diu bon dia (si es educat) i no s'atura fins a la cuina per comanar el berenar a n'Antonia. Despres, cerca el seu lloc de cada dia, uns a la taula rodona i altres dins el que un temps era la barberia de'n Pou Nou, i com un ca llebrer encalça el diari del dia. Si al seu lloc ja hi seu algun extern, i a més, tots els diaris estan ocupats, aixó el descol·loca i s'aseu a berenar al costat d'una vidriera (mostrador, segons el llenguatge dels clients del casino) per veure els cotxes passar.
Aprofit l'avinentesa per dedicar aquesta secció d'avui a Salvador Vidal, en senyal d'agraiment.
Si algú ens pogues fer arribar més informació sobre la imatge antiga que avui hem publicat ho agrairem.
I com que aquest apartat d'interiors de locals de la vila m'ha agradat, si teniu més imatges antigues i voleu que reproduiguem la imatge actual, només cal que ens envieu la fotografia a la llibreria Rosa dels Vents o a l'e-mail: llatzermendez@hotmail.com

Camí de Son Suau

Repassant el c.d. del «Mut Masseta» a vegades me trob amb fotografies de paisatges que me costa molt d’identificar degut a la falta de referents i els canvis que sofreix el terreny. Llavors una llum m’il·lumina la cervellera (digau-li Deu, digau-li energia a la llum) i encert les meves hipòtesis. Aquesta d’avui n’és un exemple, tot i que la perspectiva reconec que no està gaire encertada. És el camí de Son Suau i actualment l’utilitzen molts de vianants per estirar les cames o també alguns conductors per estalviar-se alguna denúncia de tràfic. Antigament, probablement s’utilitzàs per arribar a Portocolom com a camí principal, però, com qué no som historiador, no me faceu cas... Observam com els amatllers de la fotografia antiga ja no existeixen i els pins renoven el paisatge. Els garrovers decidiren mudar-se de lloc.

Personatge desconegut: mariner

Aquesta setmana en Joan “Tascó” ens fa arribar la imatge del personatge desconegut al qui des d’aqui agraïm la col·laboració. També ens va arribar a la llibreria “Rosa dels Vents” un sobre anònim amb una postal molt antiga del port d’Eivissa, que no dubtaré un segon en reproduir la imatge actual si la direcció del diari “El Felanitxer” me treu els billets... peró, com que no sabem a qui agrair-li el gest, no ho podem fer. Sigui com sigui, moltes gràcies.

Ens diuen que es tracta de n’Andreu Alcaràz de professió fuster. Casualment i sense tenir-ho preparat el dia que aquest home va sortir en el diari per primera vegada per ser identificat, també sortia una fotografía actual del mateix celebrant el 60 aniversari en pagines anteriors.

Personatge desconegut, home vestit de pages

El que va vestit de pagés crec que és en Pau "de l'hospícia" quan era jove... Era una persona famosa... vivia amb un germà i una germana, amb les monges de l'Hospici. Jo el vaig conèixer d'al.lot perquè va treballar durant molts d'anys pels carrers (crec que per l'Ajuntament), amb una "carretilla" i una barra-cullera grossa, desembossant i treient la grava i el llot de les clavegueres...
Agraïment a Pere Vicens Siquier per l'aclariment.

Consistori i bars

Tot i que la fotografia amb color fou feta fa poc més d’un mes, podríem dir que ja no és actual. L’edifici del comerç Mediterraneo II s’ha convertit en un bar, únic tipus de negoci que pareix que funciona a la vila, suposadament aquesta dada ens donaria moltes pistes sobre el caràcter dels felanitxers.
Sense anar més enllà d’aquest redol i enrevoltat de cinc bars, hi trobam el Consistori de la vila, algú s’ha demanat mai si pot tenir alguna relació?. A vegades pens que les propostes que entren a n’aquest ajuntament només travessen un carrer... " He pensat que hauriem de pujar l’IBI..., i comprar es Castell, i, i, i es Sindicat..., què trobau ? « Camarero, otra ronda ! ».

Personatge desconegudes, dones dins carro.

D'esquerra a dreta: Francesca Moya des tren, Maria Rigo (Corralera), Juanita Estelrich de la Boutique Juanita i na Maruja Raüll i germana.

Agraïment a Maria (de ca'n Mendes) i es Conco Tolo (Corraler) per l'aclariment.

Plaça del Mercat, Felanitx

Ens trobam dins el centre urbà de Felanitx amb una imatge no gaire antiga, pel model de cotxe que s’aprecia, com per poder percebre gaires canvis. Si ens hi fixam be pero, a la dreta de la imatge veim com n’hi ha hagut i molt notables. Es pot veure la paret del que fou una casa, amb celler on la gent hi anava a comprar vi, es deia ca’n Rebassa. Tornam entrar en la temptació de criticar els enderrocs i les noves construccions de la vila..., pero avui no ho faré. Pel que fà a l’edifici del Mercat i el Consistori, descontant petits canvis segueixen pràcticament intactes. Podriem intuir que en la imatge antiga l’us del mobil estava estès pràcticament en la seva totalitat dins la població degut a la suprimicio de la cabina telefonica i que la gent sabia sortir per la vila sense treure el cotxe, cosa que va fer quebrar l’empresa O.R.A. i també va haver de suprimir les maquinetes dels tiquets com es veu clarament la falta d’aquests aparells en la fotografia del “Mut Masseta”.

Personatge desconegut, dona amb nina amb braços

Aquesta fotografia, segons na Catí Grimalt de la tenda Drap a Portocolom a la qui agraïm la col·laboració, pertany a l’any 59 i son la seva mare i padrina.

Carrer Major, Felanitx

En el carrer més cèntric de Felanitx, el carrer Major, ens trobar amb un comerç de teixits, ca’n “Bossa” de malnom, entre d’altres. Per la vestimenta de la dona de la imatge antiga diríem que es tracta de no fa gaire (anys 60), per tant, pocs canvis. Els comerciants encara no havien de divagar a favor o en contra de la circulació, sobre un sentit o doble, sobre el mercat dels diumenges, etc. En canvi, per la vestimenta de la dona de la imatge actual, endevinaríem que ens trobam en un moment on la immigració prove dels països musulmans. Si hi ha algú que ens pugui contar (si pogués) molt més d’aquest carrer i explicar-nos anècdotes (i no estic parlant de Francesc Bonnin), seria el maniquí del comerç de teixits de ca’n “Bossa”, que trobarem la quinzena passada com a personatge desconegut, tot i que molts de vosaltres quedàs un poc embullat. Record passar-hi de petit i ja el veia amb aquesta rialla lluenta, els ulls blaus i ben pintats i cabells engominats, ben mudat i arreglat. Víctima de la repressió de veure passar el temps darrera un mostrador i mostrant-nos roba, mai no ha perdut la seva rialla, malgrat els “modelitos” i les varius. Crec que ha arribat l’hora de reconèixer la seva tasca, honorar-lo i fer-lo partícip de les festes dels felanitxers i començar-lo a treure un cop cada any. Qui vulgui agafar la idea, se la pot fer seva. Queda dit.

Personatge desconegut, estàtic

Passeig Ramón Llull, Felanitx

Ens trobam davant una imatge amb molts de canvis, el més recent i d'actualitat, la poda dels arbres del passeig.
Pareix, a més de carrers sense asfalt, que el passeig era un poc més llarg que no ara. On ara hi trobam el comerç de fontaneria, a la part dreta de la imatge, podem observar en la imatge antiga que no hi havia edifici. A la part esquerra hi ha el Cafè Ca'n Moix, un cafè molt antic que ha vist com amb el pas del temps s'ha sabut adaptar a les noves generacions sense canviar el seu estil de casino. En la imatge antiga veim com la porxada no hi era, també veim un cartell amb una mà dibuixada que ens indica la direcció d'on es trobava la "fabrica de aserrar y harinera can Canovas".

Personatge desconegut, home amb nina amb braços

Caterina Estelrich ens ha fet saber que la foto del passat número és ella mateixa de petita amb el seu padrí jove, Tomeu Estelrich.

Plaça Pax, Felanitx

Aquesta setmana, he canviat els plans degut a l'enderrocament d'una altra façana. Ens trobam a la plaça Pax, -ses Torretes- desprotegits per cap llei que obligui a conservar les façanes amb més caràcter de la vila (que, pel que queda dins la plaça, quasi, quasi, ja no seria necessària). Felanitx poc a poc (poc a poc és un dir, ja que darrerament fa molta via...) va perdent la seva identitat, el sentiment del poble únicament està dins la butxaca. Tenc el convenciment que no ho tenim tot perdut encara, per aquesta raó vull fer entendre al responsable de l'enderroc que tot i que es faci la façana nova, es pot reconstruir a l'estil original, si no en sap, trobarà ajuda. Estic segur que el poble li agrairà.

Personatge desconegut, home amb dos nins amb braços

Vicente Farrer, als seus sogres els enganxà la guerra civil de vacances a Portocolom i varen haver de quedar-hi sense cap dobler. Quan acabà la guerra seguiren visitant el port amb senyal d'agraïment per les famílies que els ajudaren en temps difícils. Ens ho explica en Julià de Ca'n Moix.

Estació enològica, Felanitx

Així com la setmana passada publicàvem un enderrocament que encara no sabem com acabarà, bé o malament, nomes hi veig dues maneres; aquesta setmana publicam un edifici que s'ha sabut recuperar per tal de donar-li un ús, cosa estranya, i ara el tornam a tenir buit sense saber que fer-ne (no es cap crítica, a mi tampoc no se m'ocorre res encara...).
De sa Mola no vos preocupeu, encara existeix, només es un efecte òptic de la càmera fotogràfica, no com el puig "Pla" de Sant Nicolau.
En un altre dels "nombrosos" diaris que tenim a la vila vaig llegir una critica que compartesc de'n Pere "Voltat", antic veïnat meu, sobre la restauració de les persianes. Un tema que dona molt de joc per escriure i fer acudits.

Personatges desconeguts, homes retratats

N'Amàlia Sales me fa arribar al correu aquesta descripció: En referència a la fotografia que surt aquesta setmana al felanitxer l'home que està dret a l'esquerra és el meu padrí nomia Avelino Andrés López-Cepero i el que hi ha al seu costat, no me sé el nom però és el pare de l'actual amo de la lavanderia de felanitx.

"La Caixa", Felanitx

Un edifici emblematic dins el centre de Felanitx, actualment 'La Caixa', anteriorment 'Caja de Ahorros y Pensiones para la Vejez' (com es complicaven per posar noms...)
Aques edifici sofri una reforma sobre els anys 60. Cosa rara, pero es va conservar l'estil arquitectonic original, no vull fer propaganda de l'empresa que va fer la reforma perque no m'han pagat per la publicitat, nomes vos dire que el seu nom comença per Mén i acaba per dez.
Podem trobar aques edifici a la cantonada entre el carrer dels Proïsos, molt aprop de la casa del nostre col·laborador involuntari, Francesc Bonnin, i el carrer de la Mar. En el primer pis d'aquest edifici fins fa pocs anys s'hi va ubicar la biblioteca municipal. I que contar-vos més?..., si hi entrau i demanau doblers, procurau tenir aval. I que l'Euribor no vos agafi molt valent...

Personatge desconegut, dona retratada

Es caló de'n Marçal 2

Tenim com a unica referencia en la imatge antiga el bar Terra-Mar. Molt reformat en la imatge actual, quassi, quassi, irreconeixible i transformat en una casa particular.
A la platja ens podem fixar en les cassetes vestidors (imagin que homes i dones per separat) que ens recorden als films de Charles Chaplin o Harold Lloyd. Al centre de la platja, en la imatge antiga s’hi pot veure una porxada feta amb branques de pi per aturar un mica el sol. I be, la diferencia més espectacular, com sempre, la marcan les construccions...