Revisant imatges antigues de l'arxiu de la Fundació Cosme Bauça vaig trobar interessant reproduir la imatge actual de l'estació del tren de Felanitx. Vaig voltar i voltar pel redol de l'estació i no vaig trobar cap reste de l'edifici, tant sols vaig trobar un paratge desolador i al mateix temps amb un gran encant.Mentre els pobles veïns reivindiquen que el tren arribi al seu poble, nosaltres (els felanitxers), a més de mostrar la nostra pasivitat a qualsevol reivindicació a favor del tren a Felanitx, i ja no en parlem de vies verdes, utilitzam el recinte ferrovial com a abocador d'escombraries i fems... Llavors des del Consistori s'omplen la boca dient "18.000 vegades net...???". Una de les maneres que s'usen a la península es rehabilitar les antigues línies de tren per poder fer-hi rutes per anar-hi a peu, amb bici i crec que fins i tot a cavall, són les anomenades vies verdes (viasverdes.com), les antigues estacions s'utilitzen com a albergs, oficines de turisme, tendes, o restaurants. En el cas que hem contat abans, és evident que la única manera en aquest poble que sigui rehabilitat un edifici d'aquest tipus, sigui un particular i molt més dificil, rehabilitar una antiga via de tren per donar-li un ús turistic, i molt manco donar-li l'ús real. Però no està de més pensar que un dia els que estan dins l'Ajuntament sabran treure-li el suc als encants del poble i dinamitzar-los d'una manera sociocultural i ja que demanam, esportiva. O saps que dic...?, que ho deixin com està.
Aquest blog i el c.d. d'imatges del "Mut Maceta" subjecta a llicència Creative Commons
obra de Arxiu imatges Francesc Bonnin "Mut Maceta" està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.elmutmaceta.blogspot.com
dilluns, 16 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No me puc estar de escriurer-te unes linies per donar-te la més sincera enhorabona per les fantàstiques fotografies antigues que tens publicades. Me fa mal al cor quan veig tot el mal bé que hem fet, i la total falta de sensibilitat que tenim a l'hora de construir i/o rehabilitar el nostre patrimoni.
No tenim excusa ni perdó...tan els que ho han fet, com els que ho han permès (en aquests darrers ens hi hem d'incluir tots).
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada