Així com la setmana passada publicàvem un enderrocament que encara no sabem com acabarà, bé o malament, nomes hi veig dues maneres; aquesta setmana publicam un edifici que s'ha sabut recuperar per tal de donar-li un ús, cosa estranya, i ara el tornam a tenir buit sense saber que fer-ne (no es cap crítica, a mi tampoc no se m'ocorre res encara...).
De sa Mola no vos preocupeu, encara existeix, només es un efecte òptic de la càmera fotogràfica, no com el puig
"Pla" de Sant Nicolau.
En un altre dels
"nombrosos" diaris que tenim a la vila vaig llegir una critica que compartesc de'n Pere
"Voltat", antic veïnat meu, sobre la restauració de les persianes. Un tema que dona molt de joc per escriure i fer acudits.
N'Amàlia Sales me fa arribar al correu aquesta descripció: En referència a la fotografia que surt aquesta setmana al felanitxer l'home que està dret a l'esquerra és el meu padrí nomia Avelino Andrés López-Cepero i el que hi ha al seu costat, no me sé el nom però és el pare de l'actual amo de la lavanderia de felanitx.
Un edifici emblematic dins el centre de Felanitx, actualment 'La Caixa', anteriorment 'Caja de Ahorros y Pensiones para la Vejez' (com es complicaven per posar noms...)
Tenim com a unica referencia en la imatge antiga el bar Terra-Mar. Molt reformat en la imatge actual, quassi, quassi, irreconeixible i transformat en una casa particular.
Després d'haver supervisat les imatges amb l'ordinador m'he adonat que probablement el "Mut Masseta" s'allunyàs i utilitzas un objectiu més potent del que jo he emprat en aquesta imatge. Per aquesta raó a ell li va sortir la paret sencera i a mi, que m'he acostat i no he utilitzat l'objectiu tant potent, no me surt. Res, la costa i les construccions han sortit a mida real, que és el que ens interessa. A vegades me passen aquestes coses seguint a Francesc Bonnin pel nostre terme, què hi farem...
